Polítics en erecció

Víctor Alexandre

Polítics en erecció

És francament divertit veure com tots aquells polítics que es passen la vida dient que cal deixar-se de temes indentitaris i parlar “de les coses que interessen a la gent”, aplaudeixen amb entusiasme l’assistència de José Montilla a la desfilada madrilenya amb motiu de la Fiesta de la Hispanidad; data que constitueix, per ella mateixa, el testimoni inesborrable d’un dels més grans genocidis de la història de la humanitat. El PSC -que sempre ha fet fàstics a la lletra de l’himne de Catalunya i que és partidari d’esborrar l’Onze de Setembre com a Diada nacional-, experimenta una erecció quan seu a la llotja del nacionalisme espanyol i observa l’orgia d’uniformes, de fusells, de tancs, de canons i de banderes espanyoles que cada any, segons qui mani, organitzen el PSOE o el PP amb la participació d’abanderats milers de ciutadans no nacionalistes. El PSC, però, no és l’únic partit que ha donat suport als aplaudiments de Montilla a les Fuerzas Armadas -les mateixes que, segons la Constitució, ens haurien d’abatre en cas d’independència-, també ho ha fet ICV, per boca de Joan Saura. Són ironies de la vida: el partit que ens diu que “un altre món és possible”, aplaudeix les armes que el fan impossible. I és que PSC i ICV, ja ho sabem, són dues forces que dia rere dia pretenen alliçonar-nos sobre un planeta sense fronteres, sense estats, sense himnes, sense banderes i sense exèrcits i, això no obstant, sempre fan costat al PP en la defensa de la simbologia nacional d’Espanya. Abominen la catalana, que és només resistencial, i s’enlluernen amb l’espanyola com l’esclau caragirat s’enlluerna amb el poder de l’amo. L’esclau caragirat és aquell que quan l’amo el convida a seure a la seva taula, somriu com un babau mentre barrina la manera d’esdevenir amo també. Carod-Rovira, per la seva banda, que va considerar “una mostra de subordinació” l’assistència de Pasqual Maragall a les desfilades dels anys 2004 i 2005, ha trobat “normal” l’assistència de Montilla el 2007 perquè, segons ha dit, “no és independentista”. Que potser ho era, Maragall, d’independentista? Aquesta és la manera que té el vicepresident d’amagar l’actual subordinació d’ERC al PSC: transmutar la subordinació en normalitat. Per això, com recordava recentment aquest portal, també ha callat Josep Huguet. L’home que qualificava el PSC d’“irresponsable” per anar a Madrid el 12 d’octubre, és el mateix que ara, en qualitat de conseller d’Indústria, es dedica a sancionar els vehicles que passen per la ITV amb el CAT a la matrícula. A més poder més espanyolitat. Quina llàstima que no s’adonin que no és per principis independentistes que no s’ha d’anar mai a cap desfilada militar espanyola, sinó per coherència amb un sentit veritablement humanista de la vida.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Font www.singulardigital.cat