Coincidint amb l'any del meu ingrés a la JNC adjunto aquest text de'n Joan Güell el qual té un blog molt recomanable (Des de la meva tribuna) un company de la JNC què va escriure aquest magnífic text fa temps i que ara considero interessant repescar.

Coincidint amb l'any del meu ingrés a la JNC adjunto aquest text de'n Joan Güell el qual té un blog molt recomanable (Des de la meva tribuna) un company de la JNC què va escriure aquest magnífic text fa temps i que ara considero interessant repescar.

JNC, ESCOLA DE PATRIOTES

Aquesta setmana em prendre el permís de deixar de banda l’actualitat política per aprofundir en un dels mecanismes que contribueixen a moure-la. En concret vull parlar de la Joventut Nacionalista de Catalunya, una organització política juvenil, les joventuts d’un partit com es coneix vulgarment. La JNC, està vinculada a Convergència Democràtica, no a Unió cal destacar, però és un cas excepcional dins el ventall d’altres joventuts polítiques ja que gaudeix d’entitat i sobirania pròpia. Anecdòticament, sovint s’explica que la JNC té registrades les sigles de PNC (recorda PNB) és a dir Partit Nacionalista de Catalunya, perquè en cas que convingués es poguessin mantenir els valors catalanistes que defensem.

És una eina de lluita per la plena sobirania de Catalunya, però és també una eina social i cultural que promou i defensa els valors de la cultura catalana començant per la nostra llengua. Sovint és qualifica a la JNC com a escola de patriotes, tal fet respon sens dubte a què polítics il·lustres convergents han sortit d’aquesta organització, el cas més vistós és el de Lluís Recoder, actual alcalde de Sant Cugat (ciutat més gran controlada per Convergència) i malgrat la constatació innegable que la vida cronològica de la JNC i CDC afavoreixen que els resultats d’aquesta factoria política sigui per qüestió d’edat visiblement més tardans. Però el qualificatiu d’escola de patriotes, resultaria un error atribuir-lo exclusivament al nombre de membres de la JNC que fan cap al panorama polític, ja que l’escola de patriotes és un nom que fa referència a la forma de viure i d’entendre el país que només és pot arribar a assumir quan has estat aquest anys de joventut i de formació militant; no per un partit, sinó per una causa que és Catalunya.

Per això des d’aquí encoratjo als joves, que sovint se’ns recrimina el menyspreu que tenim per la vida política, a que siguin participis de la creació de la societat on viuran ells i els seus fills, que no tinguin dubtes a l’hora dur a terme una vida de servei a la pàtria. A mi m’aporta la recompensa de poder conèixer més a prop aquest país.

I així m’acomiado aquesta setmana, mirant l’emblema de les meves joventuts, una estelada onejant, deixant ben clar que l'estel de la nostra senyera no és un fet anecdòtic sinó signe evident de la voluntat que ens mou en la lluita per l'alliberament nacional.

Joan Güell i Serra

(Nova Conca 8/11/07 -es cita www.jnc.cat)