Em sento irritat per la demagògia independentment del seu origen. Molts cops els comentaris tot i políticament correctes i ser benintencionats no passen cap tall de sentit comú.
Una molt clara és la típica discussió metafísica entre els valors i voler avantposar la bondat o la malvat d'un valor segons una ideologia. Com la moto què se'ns ha venut dient que la esquerra defensa totes les bones causes i els de dreta són Satanàs.
I voler assignar valors positius o negatius segons si és fa des de la dreta o l'esquerra. Un exemple. Sobre Pinotxet: Es un fill de puta, Però és el nostre fill de puta. Kissinger. (ho subscric per mi qualsevol tirà ho és per definició, què sigui de dretes o esquerres per mi és intranscendent)) a El Fidel, Fill de puta?!(llegir entre astorament i Ràbia) Però si és dels nostres! Qualsevol intel·lectual políticament correcte.
Però en aquest cas parlàvem entre pintes de Guinness amb els de la colla i sempre tenim tots un amic "progre". I sense saber perquè comença a fer un elogi a la economia planificada amb planificació de la producció per part del govern i la intervenció i regulació del govern en l'economia...
On jo un cop sortit del shock, vaig decidir abandonar la correcció política i retornar les seves neurones al segle on vivim. defensava la, com no, no intervenció del govern en els mercats tret de supòsits com la protecció del feble, lluita contra els monopolis, control de les externalitats, defensa del medi ambient, etc.
Sota el pretext que les bones intencions no ho són tot i mots cops són contraproduents i s'ha de fer un anàlisi dels resultats.
I fent una crítica de les economies de planificades basant-me en la realitat del fracàs històric de la planificació i per les raons de la seva Fallida, Com una manca de preus de mercat i explicant la raó perquè els països de economia de mercat. Eren més eficients sols per l'existència de competència; és reduixen els costos econòmics i augmenta la qualitat i varietat dels productes existents al mercat. i un exemple. De com una decisió de planificació socialment "justa" podia tenir efectes desastrosos i contraposant ho amb el comportament del individus en el carrer en el seu dia a dia.
No podent evitar rematar una cita de Churchill què diu: El Liberalisme no ha assolit un repartiment equilibrat de la riquesa però el Comunisme, en canvi, ha assolit un repartiment equitatiu de la misèria.
El bonisme ben intencionat del meu amic, tot i la seva bona replica, falla en aquest punt d'admetre la veritat de la cita. Què ho va fer: Però dir què per ell és millor la igualtat total; ser tots miserables a haver desequilibris i haver rics i pobres.
I certament no és el mateix, perquè el ser miserable és arribar passar gana. Viure en el límit de subsistència, 2$ dia, segons l'ONU. I contrastant ho amb què és ser pobre o les facilitats per arribar a final de mes i com la pobresa és una definició relativa, a la UE seria una persona amb un 50% o menys de la renda per capità dels seu país. Per tant no és el mateix ser pobre a Luxemburg, Noruega o Dinamarca on un "pobre" a Espanya seria de classe mitja alta. Amb ser pobre a Albània, Haití o Somàlia.
Demostrant li que en economies de mercat i democràcies les diferències entre rics i pobres existeixen però com més "ric" ets tu i el teu entorn de més i millors serveis pots accedir amb la teva renda. Els diners no donen la felicitat o la salut. Però poden fer que la atenció hospitalària sigui millor, i la teva esperança de vida sigui 80 anys i no 40. Puguis disposar de una bona educació o tenir vehicle propi i fer lo servir en bones vies. mentre què en país "miserable" els serveis a l'abast de la immensa majoria dels habitants són miserables també.
I que l'exit del liberalisme i el capitalisme com a organització de l'economia pot ser no ha estat reduir la distancia entre rics i pobres. Però Sí, Que les mitjanes com la renda per capità siguin més altes i que hi hagi mobilitat i capacitat de progrés social. Si parlem de X amb 46000 $ per habitant i per exemple i un país Y amb 3500$ per habitant podem estar segur què en X viuen millor. També què hi haurà més distància entre rics i pobres per la dispersió de les rendes, però també la classe mitjana serà el grup més abundant. Tot i així els nivell de vida dels pobres de X serà molt millor que ha Y.
Pd: El seu tren de vida no el tindria en un país d'economia planificada.
25 comentaris:
Però en aquest cas parlàvem entre pintes de Guinness amb els de la colla i sempre tenim tots un amic "progre".
Sí, a la gent d'esquerres també ens passa, també tenim algun amic de dretes, que hi farem, es la vida!
Salut i visca la terra!
Jeje en totes les colles hi ha gent de tota ideologia.
viuràs millor en un sistema socialista, l'estat és el propietari de tot, que en un capitalista... aquí encara tenim el "sentinem" 2 dos dutos allà vivim a la terra de tot és possible, un perdedor o és el camí escollit de bala perduda...
sobre churchill no manipulis un capitalista-conservador aristktreta...
això de rediur el lliure mercat al liberalisme = economia... per qui no em fotràs liberalisme és el metxambrat economic i moral-llibertaria....
podeu ser el que vulgueu però liberal té dos cares no us quedeu amb una pq rebreu---- churchil el conservador capitalista imperial--- xispes amb el liberal de'n roosevelt....
capitalisme ?? un moment i coservadors de fortuna i tradicionalistes barons que fotrem neteja.........
en un sistema liberal -only monney- un pobre{lumpenproletariat} viu pitjor aqui ke en qualsevol tinglado socialista.....
cartons + caixer = estat=coca-cola de tot el que es ven i compra? economia centralitza = una SA és fot propietaria de tot el comerç i els seus accionistes un somrriure d'orella a orella, matem aquests però pugen les accions i la pensió a borsa...........
hipocresia: moren 200.000 africans però pugen les accions, doncs que morin, o no?
????????
Tot el capitalisme és liberal? O no saps per on trepitges o vols dogmatitza indiscriminadament
conservadors la segona l0esquerra nau acceptareu un trio com a matrimoni, al fons a la dreta maco.
trios legals si o no ? o 11 i una= tema economic apart....
moral liberal? és allò que s'arrosega per allà....
D'acord, no he entès massa bé gaire del que has dit, però tot i així respondré les parts enteses:
Si vols Cito No se si és Lenin, Stalin o Trosky. Hem passat del principi liberal de qui no treballa no menja a qui no obeeix no menja. Jo no anomenaria al paradís Socialista terra de llibertat.
Churchill és un bon exemple tan com Roosevelt, Kennedy o Blair. Era un gran orador.
Anomenar al capitalisme en sistema inventat per a conservadors de fortuna i tradicionalistes Jo ho anomenaré demagògic: Sí fos així les grans fortunes serien les mateixes ara a Espanya i al món que les dels inicis del segle XX i si mirem ara la llista cap nom és repeteix.
De fet el sistema capitalista és basa en sobretot evitar la concentració de poder en mans de les empreses. El fet és que el cas hipotètic que dius és impossible perquè els casos que surten a la premsa són inversos, en la secció d'economia és habitual trobar amb OCU i la comissió Europea sancionant a Empreses per abús de la posició dominant; sent un cas paradigmàtic Microsoft.
Coca Cola amb tot el que dius és un exemple del contrari. Per tenir beneficis esta present a tot Àfrica. En canvi per arribar a estar hi present necessita una xarxa de distribució molt amplia amb la que dóna feina a molta gent. És a dir els dóna de menjar.
Liberalisme = Capitalisme seria com dir socialisme(+)=esquerres.... així de bé anem.........
us tinc apamats als dos.
En aquest cas parlavem d'economia i no de moral, en tot cas com a nivell d'organització política.
Les revolucions liberals han permès un grau de llibertat inimaginat no fa massa temps. La doctrina liberal posa a l'individu per sobre de l'Estat a diferència dels estats totalitaris comunistes i els seus germans bessons feixistes on l'estat estava per sobre de tot individu i en el poder queia la decisió sobre la vida d'aquests.
Per exemple les llibertats d'expressió, consciència, participació en la vida pública, associació, afiliació, premsa o el fet què el dret estigui per sobre de la llei. Són reflex del pensament liberal sorgit de les revolucions Anglesa i Francesa.
Mira-ho d'aquesta manera en quins estats ha arribat i s'ha consolidat la democràcia com a forma de govern. Si vols trobam un exemple invers.
Si fem aquesta analogia Liberalisme = capitalisme = democràcia.
Com més desenvolupament econòmic més incrementa la capacitat de la gent per formar-se i per tant la seva voluntat com més elevat és el seu nivell de desenvolupament. Més participació vol la gent en les decisions que la afecten.
capitalisme=liberalisme no cola, com esquerra +estat....
parlem de moral?
vols dir; totalitari? Perquè exemples si en trobarem molts. En aquest cas els exemples són notoris i evidents com Corea del Nord o Cuba.
pensava que la hipocresia només estava al costat "esquerrenós" però tatcher liberal veig que l'adocrtinament abança per amdós costats..........
si liberalisme=capitalisme on tenim que començar colls? metàfora o no......
si liberalisme=capitalisme on tenim que començar a tallar colls? metàfora o no...... capitxe mestre?
Doncs a l'Anglaterra del segle XVII - XVIII si vols comença per allà.
És on sorgeixen tant el liberalisme, revolució industrial i l'economia de mercat. Gairebé tot alhora.
tocat i enfonsat uns conservador capitalista amb tendències liberals però no massa...
el següent........
La Thacher va fer política econòmica liberal i va fer les reformes necessàries perquè la Gran Bretanya sortis de la crisi del Petroli.
Però si era conservadora i a més és presentava pel partit conservador en aquest cas hipocrèsia 0.
En aquest sentit diriem que ella era dels que no posen la mà a la cartera però si a la bragueta.
Jo vull les mans del govern fora de la cartera i de la bragueta. En sentit Salamartinià.
capitalisme=liberalisme no digui mentides que li cauran les dents.....
http://www.youtube.com/watch?v=N-X7F9WWkPc
que la merda fora d'una vinet de blancs estigui on ha d'estar mercat negre..... visualitza
a>la llei seva no rula
b>el mercat negre se`n forteix.....material=zzssdones¿?
utopia "llibertaria" o pragmatisme venut i claudikat en la merda dogmatica...........
El mercat negre del que parles apareix en casos de fallida de mercat.
Com en mercats molt intervinguts, com els planificats amb l'errades de planificació o per la no adequació de la producció planejada amb la demanda real. Hi ha entre altres mancances i restriccions en articles de primera necessitat i amb la fallida del mercat oficial apareix el mercat negre.
Amb situacions de productes que si arriben però no són volguts i productes que són volguts per la gent però són escassos i fora de l'abast de la gent.
Amb el lliuremercat l'oferta és regula amb la demanda.
He eliminat un comentari meu repetit.
Però el meu últim comentari. Va la en línia d'explicar de perquè en països democràtics de lliuremercat són menys corruptes que països amb gran planificació estatal.
Atenció que en els països de lliuremercat n'hi ha països amb diferent presència de Sector públic, molta com els països Escandinaus i estan en el top10 de tots el índex de IDH i amb poc sector públic com els Tigres Asiàtics i els 2 models són vàlids.
Entre la possibilitat de fracassar en llibertat i la de sobreviure en l'esclavatge manipulador, em quedo amb la primera. No pot existir llibertat sense societat mercantil. Pot existir capitalisme sense llibertat però no pas a l'inrevés.
Algú parlava de tallar colls: els colls es tallen i s'afusella, especialment, en paradisos comunistes, totalitarismes socialistes i despòtiques dictadures més o menys bananneres.
El liberalisme, símil de societat oberta i tolerant on es desenvolupa el mercantilisme (capitalisme) és el que ha permès el gran creixement de les persones. Els que defensen el totalitarisme socialista ho fan sempre des de societats obertes, vivint com a veritables burgesos i menjant com a veritables gastrònoms capitalistes.
M'encanta la seva hipocresia i el cinisme tan evident (i pudent...)
Publica un comentari a l'entrada