Agustí Bordas
“La Roja” és estrangera
El petit Andris va néixer en un país ocupat. Malgrat el compromís dels seus avis amb la democràcia, vivia en una dictadura imposada des de fora. Als carrers, la seva llengua materna era tractada amb menyspreu pels funcionaris estrangers. Sovint, sentia comentaris despectius per part dels administradors enviats des del centre; deien que no tenia cap sentit parlar una llengua –minoritària segons ells– quan la dels ocupants era parlada per més de 200 milions de persones arreu del món i, a més, tenia la millor literatura del segle XIX.
Malgrat l’estratègica posició geogràfica del seu petit país, les infraestructures de què disposava la seva capital eren tercermundistes; de fet, viatjar en tren era una experiència d’alt risc. A desgrat de l’esforç que feien els seus pares, el producte del seu treball era robat per la metròpoli central amb l’excusa de la solidaritat. Els ocupants, especialistes en la fatxenderia més desvergonyida, es passejaven amb estendards pels carrers per celebrar les victòries de “la Roja” tot fent sonar els seus clàxons i intimidant els nadius.
Tot i el context en què vivia, l’Andris sospitava que la seva llengua materna tenia una bellesa única. També tenia la impressió que l’administració imposada pels estrangers era injusta. A més, per més que els mitjans de comunicació locals no parlessin mai de la història de la seva petita nació, l’Andris tenia la certesa que les invasions i els “drets de conquesta” eren arguments molt febles per justificar una ocupació i prohibir l’autodeterminació. L’Andris maldava per poder recolzar els èxits de la seva oprimida nació i sabia que, la llengua útil a tot el món i en què s’havien expressat les proclames de llibertat més importants del segle XX, era l’anglès.
Andris Šķēle va esdevenir Primer Ministre de Letònia el 1995 i ha estat testimoni, com a ciutadà letó, de l’ingrés de Letònia com a membre de ple dret a la Unió Europea l’any 2004.
Agustí Bordas i Cuscó és conseller de politiques del Govern Federal Canadenc
Agusti.bordas@hotmail.com
Malgrat l’estratègica posició geogràfica del seu petit país, les infraestructures de què disposava la seva capital eren tercermundistes; de fet, viatjar en tren era una experiència d’alt risc. A desgrat de l’esforç que feien els seus pares, el producte del seu treball era robat per la metròpoli central amb l’excusa de la solidaritat. Els ocupants, especialistes en la fatxenderia més desvergonyida, es passejaven amb estendards pels carrers per celebrar les victòries de “la Roja” tot fent sonar els seus clàxons i intimidant els nadius.
Tot i el context en què vivia, l’Andris sospitava que la seva llengua materna tenia una bellesa única. També tenia la impressió que l’administració imposada pels estrangers era injusta. A més, per més que els mitjans de comunicació locals no parlessin mai de la història de la seva petita nació, l’Andris tenia la certesa que les invasions i els “drets de conquesta” eren arguments molt febles per justificar una ocupació i prohibir l’autodeterminació. L’Andris maldava per poder recolzar els èxits de la seva oprimida nació i sabia que, la llengua útil a tot el món i en què s’havien expressat les proclames de llibertat més importants del segle XX, era l’anglès.
Andris Šķēle va esdevenir Primer Ministre de Letònia el 1995 i ha estat testimoni, com a ciutadà letó, de l’ingrés de Letònia com a membre de ple dret a la Unió Europea l’any 2004.
Agustí Bordas i Cuscó és conseller de politiques del Govern Federal Canadenc
Agusti.bordas@hotmail.com
4 comentaris:
L'Agustí Bordàs escriu al Singular oi..?
Sí, tens tota la raó, estic desconnectat degut a una avaria de l'ordinador de casa i per això encarà no havia respost.
Perfecte, boníssim. Vaig conèixer fa poc un noi lituà i m'explicava les coses de tal manera que semblava parlava del meu país. Em va sobtar sobretot quan va dir que els rusos deien "ocupació?? quina ocupació??". Explicava que els grans sabien rús, però el joves ja el tenien totalment substituit pel lituà, una llengua que, com la meva, no se sap d'on ve.
Per cert, per coses de la vida no hi he pogut anar, però "the boss" està tocant a 5 minuts de casa meva! buaaa Salut
Cap problema. A més sol passar que els teus comentaris tenen una base informativa envejable..saludus
Publica un comentari a l'entrada