The party is over

Amb aquest nom s'ha públicat un article en "The economist" sobre la crisi a Espanya. En aquest article s'ha atacat la descentralització de l'Estat Espanyol, la Generalitat, Catalunya i el català. Fent reflex del pensament majoritari a Madrid on la immensa majoria de la premsa estrangera i té seu i té les seves fonts. Amb un resultat final que sembla que l'article s'hagi cuit a les oficines de certs mitjans de la capital d'Espanya.

Desgraciadament aquest article també a demostrat el baix perfil del nostre govern i les diferències del tracte amb la premsa aquí al Regne Unit.
On la resposta ha estat una declaració airada amb trucades al ordre al director i al periodista exigint disculpes similars a les què és fan tan sovint a aquesta banda del Pirineu quan un article o un editorial no deixa bé al responsable de torn. Però què a l'altra van directament a la paperera.

Per començar cap alta institució del Govern català; tret del conseller Castells va parlar amb el autor de l'article. Ja fos el vicepresident Carod o el president Montilla van declinar. Per tant no van oferir fonts alternatives al periodista.
Montilla mateix va acusar en el diari Avui el 16 de febrer del 2003 al president Pujol de cacic, com ara fa l'article. En què quedem?

El nostre govern podria haver estat interlocutor amb el mitja i explicar les raons de la immersió lingüística, les quals són de caire integrador en la llengua del país. De la mateixa manera què en el Regne Unit la llengua vehicular del ensenyament és l'anglès. I com la segregació és una de les causes de la guetització i font de conflictes i enfrontaments entre comunitats. Com a França o sí és vol més brutalment a tants altres llocs. Jo ja he defensat en el passat les trampes dels que diuen que els pares han d'escollir la llengua en què estudien els fills.

Podria haver explicat quins són els percentatges de monolingües, perquè quants són els monolingües catalans i quins els castellans.

Els problemes de competitivitat de Catalunya no tenen res a veure amb la llengua. Hi han territoris amb característiques similars en població, Renda o superfície amb Catalunya i la llengua (pròpia o no) no és problema, Ja sigui el cas de Bèlgica, Suïssa, Països escandinaus o Israel. Que tinguin diverses llengües és un factor de riquesa cultural i no a causa de la riquesa econòmica o la competitivitat empresarial.
De fet ja vaig escriure sobre el tema en el passat, defensant què el bilingüisme era una avantatge i no un inconvenient a nivell formatiu. La Generalitat podia haver mostrat dades quantificables i avaluables com a defensa o fer la inversa i dir que el 73% del catalans domines una llengua estrangera i comparar amb comunitats monolingües castellanes, com Madrid, Castelles o la Rioja.

I perquè no defensar l'autogovern que no s'ha incrementat des de l'any 2000 i és més les institucions dels tribunals espanyol ens estan a punt de fer retallada del text aprovat en referèndum pel poble de Catalunya amb un recurs què sempre és fa en condicions "normals" abans de la votació i no després.

La conclusió no pot ser altra que el govern català ens fa sentir vergonya als que exercim de catalans. Primer: Actuant a l'estil màfia de Baix Llobregat. Trucada al redactor o al cònsul britànic. Segon: Què el nostre govern no sap combatre la demagògia amb l'afirmació amb veritats objectivables posant fets i dades sobre la taula. I tercer i pot ser pitjor de tot. No sap ser interlocutor amb l'estranger i què les "ambaixades" solament són menjadores de luxe a l'estranger i és incapaç d'interactuar amb la premsa estrangera i no els sap fer pedagogia del nostre país.