dimarts, 8 d’abril de 2008

Secs i confosós.



Davant l'hipocrèsia o les mentides Fetes pel president Montilla.

Diré les veritats: El President Montilla aquest dissabte va intentar a allunyar la pressió del govern amb el famós sistema Ytumas; què tant li agradava al seu predecessor en el Càrrec, defenestrat per ell, Pasqual Maragall. I què enquadraria en la seva voluntat de fer oposició de la oposició; com la feta pel seu conseller davant les pèrdues d' 11 milions de litres aigua al des de el 2004. En la canonada que porta l'aigua del Ter a Barcelona. I què no han resolt. Oblidant interessadament que el conseller responsable, era Salvador milà (ICV) i el President era Pasqual Maragall (PSC) les persones si han canviat però els partits al govern no.

La pèssima gestió, si és considera tal, per dir-ne d’alguna manera, que el govern català està fent del problema de l’aigua és un desastre sense pal·liatius. Les contradiccions entre consellers, les mentides, la tossuderia de fer veure que les coses no són el que són, la reacció davant la posició del govern espanyol... en definitiva, l’espectacle diari que ens ofereixen des de fa setmanes, és només la punta de l’iceberg. El veritable desastre és que aquest govern és incapaç de resoldre un problema anunciat des de fa anys. No només no han aportat solucions, sinó que s’han oposat frontalment i s'oposen a la solució més sensata, la seva cultura de l'aigua no els ha pogut fer veure què la reducció del consum urbà és insuficient, perquè sols representa un 4% del total i la població és creixent des de fa uns 15 anys a un ritme vertiginós i la reducció del consum per habitant tot ser important és veu el seu efecte neutralitzat per la major població, s'han negat en rodó a les solucions de llarg termini de fa anys, la solució que no és altra que el transvasament del Roina, la han anat negat un cop rera un altre, ens parlen ara de desaladores obviant el seu gran consum energètic i el temps en què triga un projecte com aquest, serà equivalent al transvasament del Roina.
En vista què la única solució què han trobat el conseller de mediambient és orar a la moreneta i/o complementar-ho amb llogar xamans indis perquè facin la la dansa de la pluja, li preguntaria al President si el Conseller li mereix confiança?


José Montilla, president de la Generalitat, va culpar aquest dissabte “els governs de Jordi Pujol per no haver invertit mai a les infraestructures d’abastament d’aìgua de l’àrea metropolitana de Barcelona” (La Vanguardia, 30 de març de 2008).
El president o té molt mala fe o està desmemoriat. Veiem un de gràfic com està ara l’abastiment a Barcelona (La Vanguardia, 2 d’abril de 2008):


El que si va Fer CiU:

- La Llosa del Cavall, embassament del riu Cardener, amb una capacitat de 80 hm3, aboca al Llobregat, per tant a Barcelona i la seva conurbació. Va ser inaugurat el 1999.
- La planta potabilitzadora d’Abrera es va fer l’any 1980 per unir les xarxes del Llobregat i del Ter i possibilitar l’abastiment de Barcelona i la seva àrea des d’una o altra conca indistintament.
- El col·lector de salmorres, inaugurat l’any 1988, neteja l’aigua del Llobregat dels residus químics d’aigües amunt –conca minera de Súria, Sallent i Cardona- per facilitar la potabilització de l’aigua destinada a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Recordi, senyor Montilla: en tots tres casos governava Jordi Pujol.

Encara n’hi ha més. Si finalment s’optés per fer un ramal Cubelles-Cunit que unís el minitransvasament de l’Ebre cap a Tarragona amb la xarxa Llobregat-Ter que abasteix Barcelona, també seria mèrit dels governs anteriors. L’any 1981, quan es va aprovar aquesta infraestructura, CiU va votar a favor del projecte del govern de la UCD i el PSC, que s’hi oposava, pretenia la meitat del cabal que finalment es va concedir. A més, la Generalitat va pagar gran part de l’obra davant la actitud dels seus socis del PSOE de: que lo quereís os lo pagaís.

És a dir si el seu partit se'n hagués sortit la mitat de l'aigua hauria a Arribat a Tarragona i hauria estat insuficient i no tindrien la possibilitat de fer un microtransvasament de l' Ebre a Barcelona. o pot ser el minitransvassament de l'Ebre hauria trigat per arribar a Tarragona com l'AVE per arribar a Barcelona.

No ens faci combregar amb rodes de molí, benvolgut president de la Generalitat!


PD: Agrego la entrevista pública aquest diumenge de l'Entrevista al vocal de CGPJ: Alfons López Tena feta al Diari de Tarragona amb motiu de la seva Conferència a Tarragona, el dia 27/3, Presentació del llibre: Catalunya sota Espanya: Opressió nacional en democràcia. http://www.fco.cat/files/imatges/Butlleti%20131/LopezTena2.pdf

6 comentaris:

Segi ha dit...

COnvergència i Unió, com tu dius, fa anys que diuen que la solució estructural és portar aigua del Roina i des d'Esquerra fins al PP estan tots obcecats negant l'evidència. Són uns cap quadrats amb qui és impossible negociar-hi res.
Un petit apunt, a on dius: " en definitiva, l’espectacle diari que ens ofereixen des de fa setmanes" jo diria que des de fan uns quants anys, jejeje.

*MaRiA* ha dit...

És més... Fins fa no res també s'oposaven al tranvassament de l'Ebre, no? Quina és la solució? Clar, portar aigua en vaixells i, des de fa no res, en tren! Tot sigui per embolicar més la troca i no assumir el què es evident: la solució més fàcil que no perjudicarà a ningú (sembla que ja no se'n recorden dels merders de Rodalies dels mesos de novembre i desembre...)

Tresinores ha dit...

És de calaix que si augmenta la població calen més recursos: més escoles, mes hospitals, mes carreteres... I més d'aigua, i a casa nostra és un bé molt escàs. Tot i les fluctuacions de la pluja, la relació de població-aigua anterior era suficient per generar reserves per els períodes més secs. Si augmenta la població, aquesta relació ja és diferent i en períodes de sequera estem abocats a quedar-nos sense aigua.

Sé perfectament que algú pensarà que dir això és “políticament incorrecte”. Cap problema, no és un discurs, no és ideologia, és simplement un fet.

El Montilla ni està desmemoriat ni te mala fe, simplement ha mentit un cop més. Impagable la informació que aportes. Fets i no paraules que deia algú.

Josep (sl) ha dit...

Hola segi, tens raó ja sigui un tripartit o inclús amb un bipartit han demostrat una falta d'estabilitat alarmant, que fa témer una manca de projecte de país comú.

I s'oposen en teoria... la sequera era de preveure, ja què és cíclica. No han analitzat l'efecte d'un població creixent i una activitat industrial creixent.
Portar l'aigua en ferrocarril és un risc afegit degut a la poca fiabilitat del servei.

Gràcies tres. Les dades no les aporto jo les aporta la Fundació Catalunya Oberta, ho havia d'haver indicat. Crec també aquesta manca previsió de l'increment de població ja esta duent conseqüències per la manca d'inversió social (escoles, hospitals...)la saturació dels serveis públics. Es veritat que si s'ha incrementat la despesa social. Però tenim uns serveis que no s'adapten a una població de 7,5 mil d'Habitants què és concentra a punts concrets del territori. I per això necessitem també més i millor finançament.

Guillem Casas ha dit...

Els sociates com sempre fotent la pota i tocant els collonets...

Per cert, molt bo l'article del XSM.

Josep (sl) ha dit...

És un manera de veure Africa allunyada de la visió fatalista. En XSM és molt bo.

No és fotre la pota és deliberat. De la mateixa manera què dir no a l'aigua del Roina/e.
La raó de fons per sobre de les raons tècniques hi una de geopolítica. Catalunya deixaria de dependré totalment hidrològicament d'Espanya si no parcialment de França. I clar la oposició del PSC és perquè el transvasament del Roine ens faria menys dependents d'Espanya.
En canvi la postura d'ERc no s'entén amb l'últim argument com el seu independentisme no sigui tan sols verbal.