diumenge, 27 d’abril de 2008

Sequera: Mirar el Cel o Mirar al Nord.




El govern de la Generalitat en la crisi de l'aigua davant la sequera ha actuat de manera impròpia d'un Govern seriós. Aquest govern dóna un imatge digna del camarot del Germans Marx on el caos i els embolics són el pa de cada dia. El MH president Montilla amb la seva gestió de la sequera fa bona la magnifica cita de Grouxo Marx de la pel·lícula sopa de Ganso:
“La política és l’art de buscar-se problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després un remei equivocat”, ni feta a mida. Ha fet saltar pels aires la seva aura de bon gestor què durant la campanya electoral va explotar el PSC. Us enrecordeu del "Gestió, gestió, gestió" i del "fets, no paraules" ara no tenim "ni fets ni paraules".
De fet la seva gestió de la sequera sols ens ha deixat una antològica, una gran relliscada, frase en què reconeix que menteix.

Totes les solucions han estat tacades per l'aura de provisionalitat, immediatesa, inclús interinitat i resultadisme electoral que envolta el Govern. La crisi ha fragmentat el govern i l'ha reduït a una suma de tres partits que és reparteixen el poder, on uns han intentat fer i amagat, altres deixat que la crisi afectes els seus socis intentant desviar la atenció als seus socis i els tercers han intentat fer tots el papers de l'auca, anant contra el govern. I per tant, aquests
han demostrat ser incapaços de prendre decisions més enllà de la immediatesa electoral i han estat més pendents del cost electoral que de decidir. Fins al punt què han fet què fos el Govern Central qui prengués la decisió final. Un govern, governa i executa quan cal les decisions què pren encara que puguin ser impopulars o que desgastin. El benefici de tots topa de vegades amb els interessos de 1 part de la població, que tot i que han de ser escoltats i respectats, no poden posar en perill el benestar comú. O que a causa de la pròpia sensació d'interinitat no es pensi en donar solucions a mig/ llarg termini.

La decisió del govern central d’allargar el minitransvasament de Tarragona fins a connectar-lo amb la xarxa del Ter-Llobregat és una mesura que es queda curta. Resol parcialment un problema d’abastiment d’aigua que no és conjuntural. La pluviometria s’està reduint a la península i en canvi augmenta al Alps, on neix el Roina, cal saber prendre decisions de futur, no un seguit de pedaços cars i descoordinats a base d’habilitar vaixells cisterna, trens, buidar i salar els aqüífers tarragonins, descoordinació medi ambient-agricultura, intentar un encobrir un transvasament del Segre que seria un desastre ecològic, dessaladores i allargament de les canonades, a les que després de un cost de 180 milions d'€ què a més un dels partits del govern vol desmuntar parcialment.

La solució que defensa CiU és el transvasament del Roina. Aquest no és un pedaç, sinó una mesura duradora per a mig i llarg termini. Els 300 milions de metres cúbics que es transferirien a les conques interiors de Catalunya no representen més que un 0,6 per cent del cabal total. Es tracta d’un curs fluvial escassament utilitzat. I que tot des de el govern i sobretot ICV s'ataqui el Roina de ser un riu contaminat no té res que no tingui l'Ebre, l'Ebre té metalls pesats i refrigera les nuclears al igual què el Roina, no oblidem. I que l'aigua que no volen portar en canonades la volen en vaixell, del mateix riu!

A més d’assegurar-se el futur i d’obtenir una aigua a un preu més barat, apostant pel Roine els governants de torn es traurien del damunt el temor a una guerra territorial. A Catalunya endins i enfront d’altres comunitats de l’Estat espanyol. França està disposada a vendre, però falta que el govern d’Espanya s’hi avingui. Fins ara no hi ha hagut més que vagues referències a que ja en parlarem. L’última, en el debat d’investidura del president Rodríguez Zapatero.

Com a tal la obra és calcula que duraria uns 15 anys coincidint amb la vida útil dels filtres de les dessaladores. Per tant començar ara seria acabar just quan calgués refer el sistema de filtrat de les dessaladores.

Qualsevol cosa que no sigui una solució de futur a mig o llarg termini. Ens condemna tots; inclús a ateus i agnòstics a seguir mirant i pregant al cel i a la Moreneta perquè plogui.

7 comentaris:

*MaRiA* ha dit...

Moltes vegades s'intenten tapar les coses reals amb d'altres que fan que vegem la realitat d'una altra manera. És com això dels vaixells; què vol dir, que portar aigua en vaixell és portar-la d'on, del 'no res'? No! Surt igual del riu! Però clar, dir 'vaixell' ja no és dir 'transvasament'; parlar de vaixell i de minitransvasament no és tan bèstia... I mentre, ens volen fer creure que l'aigua ens ve regalada a tots.

Josep (sl) ha dit...

L'aigua no ve regalada, a diferència del què s'ha volgut fer creure i per això té un preu i a més necessita de infraestructures com tubs i canonades als ports de sortida a destí què s'han executats i costen diners.

Sense la comptar la falta de previsió perquè en ambients mediterranis les sequeres són cícliques i previsibles.

*MaRiA* ha dit...

Exacte, per això mateix ens afecta a tots per igual... No és regalada, ni a Barcelona, ni a Tarragona, ni a Lleida, ni a Girona. I sembla que per aquí ens sobri, quan no sobra enlloc...

Montse C. ha dit...

Bon blog el teu, Josep!!
Estem en contacte!!

Josep (sl) ha dit...

No sobra enlloc de la conca mediterrània catalana, per tant el problema no és de distribuir internament, si no reduir el consum a molt curt termini i a mig llarg/termini d'aportar més recursos hídrics ja sigui a mig termini dessalant, però a llarg termini cal una solució potent. I Si és mira un mapa de pluviometria veuràs que la Província de Tarragona esta en la zona "seca" de Catalunya.
Per aquesta raó que el camp de Tarragona aportí aigua té poc sentit de manera estadística, perquè de forma natural rep menys aportacions que altres zones i necessita de l'aportació de l' Ebre perquè sigui sostenible el seu consum.

Josep (sl) ha dit...

Montse Gràcies pel comentari.

*MaRiA* ha dit...

Josep, passa't pel meu blog, que t'hi he deixat un premi!

Salutacions!