divendres, 25 d’abril del 2008

SEAT contra la unitat d'Espanya

Fa uns dies en una entrevista En la seu de VolksWagen a Alemanya, en la què es presentava la nova Berlina de la Companyia SEAT que es fabricarà a Martorell. Mig en broma el president del consell d'administració de SEAT, Francisco Garcia Sanz, va admetre què les Ciutats Espanyoles s'estaven acabant i encarà no havien triat un nom. Davant la pregunta innocent d'un periodista sobre si estaven considerant el nom d'una ciutat catalana va ser en Canvi rotund: Seat és una empresa Espanyola.

Declaracions que recorden les de Esperanza Aguirré o Magdalena Alvárez. Constaten que els propis defensors de la unitat d'Espanya, no és creuen què Catalunya és Espanya i constaten què els límits mentals d'Espanya no concorden amb els límits administratius d'aquesta. Per molt què clamin al cel, els defensors de la sacrosanta unitat d'Espanya, Pàtria única i indivisible dels espanyols, com la Brunete mediàtica, PP, UPyD i Ciutadans. Per ells aquest comentari ni ha estat causa d'escàndol i han passat sols de puntetes sobre el tema.

L'escàndol ha estat en canvi en el mitjans catalans. On no s'ha assumit què en límit mental d'Espanya no és l'administratiu. Les declaracions contrasten amb les dificultats o les reaccions de caire visceral que ha provocat que una empresa catalana quan intentes absorbir una empresa de la resta de Espanya o el tracte que rep un Català quan intenta presidir la CEOE. I el maltracte rebut pels catalans que volen La igualtat dintré d'Espanya: Ja sigui la Caixa, Joan Rossell o els sectors catalanistes del PSC representats pel conseller Castells.

Mentre la Ministra Carmén Chacón amb rictus d'estrenyiment: Passa revista i Crida: Viva Espanya y Viva el Rey. Dono gràcies al senyor Garcia Sanz. Perquè les seves paraules posen les coses al seu lloc i ens recorda què mentalment quina és la relació que hi ha Espanya-Catalunya. Què resumint és de ni contigo ni sin ti. I què de forma inconscient les seves paraules de defensor de la unitat d'Espanya donen la Raó als que pensen que la millor coexistència entre Catalunya i Espanya són dos estats diferenciats, que col·laborin en termes de igualtat per defensar els interessos comuns. I ens demostra que hi han més independentistes fora de Catalunya que dintre encarà que als que tracten de separatistes sigui a nosaltres.
Moltes gràcies!

3 comentaris:

Artur ha dit...

L'imaginari del règim, la idea final d'aquesta Espanya única, unitària i homogènia, és la de diluir els catalans, la de "convertir" els catalans en espanyols, en bons espanyols. Els catalans, si només ens posem la barretina i ballem una sardana, passem com a folkloristes i provincians. Però, ull viu, que el més important és ser i sentir-se espanyol que vol dir sentir-se tot menys català.

Tot el que no sigui català és realment espanyol. Aquesta és la fal.làcia derivada de dos segles de borbonisme centralista.

Josep (sl) ha dit...

No parlem ja de l'imaginari del règim Espanya és una democràcia. La pervivència del català i l'existència d'un sentiment diferènciat dels catalans és deu al Propi caracter ètnic del espanyolisme identíficat exclusivament amb Castella. I què a diferencia del nacionalisme britànic, no ha volgut ni ha sabut integrar els pobles no anglesos. Respectant la seva particularitat.

Aquestes actituds hispanocèntriques de negació de la multiculturalitat. Han perviscut a la fi de la dictadura i ara tornen amb força.
El problema el tenim els no castellans perquè som Espanya "administrativament" i som exclosos de la pròpia idea d'Espanya, perquè no som ciutadans de primera. En certa manera som els habitants de la última colònia d'Europa.

Josep (sl) ha dit...

clar que Irònicament. Si mirem el concepte de espanyol del senyor Garcia. SEAT no cola com empresa espanyola: Ens els seus inicis era Italiana i de capital italià, produïa copies de vehicles italians. Ara és de capital Alemany i produeix fora de "territori espanyol".