divendres, 13 de juny de 2008

De bones intencions l'infern és ple.

L'Origen d'aquest post es un tríptic-pamflet de la JSC (les joventuts del PSC-PSOE) què vist avui a la Facultat de Dret mentre estudiava per un examen oficial d'anglès. On feia defensa de la Renda Bàsica.


La Renda Bàsica suposaria que qualsevol persona de forma: universal, incondicional i laica* rebria un subsidi sols viure a l'Estat Espanyol, independent de la seva renda, si disposa de rendes del treball o la seva situació de convivència. Amb el supòsit que elimina la pobresa. En principi sona bé.


Però em planteja molts dubtes. Com si és realment és efectiva per eliminar la pobresa.
o hi han mesures més efectives per la supressió de la pobresa.

La primera raó: Els subsidis són menys efectius que altres formes de inversió publica. Després aquests tipus d'actuació duen a un increment dels preus; inflació, perquè provoquen una sensació de riquesa i per tant els individus gasten.

Segona: El tipus de finançament. Segons en pamflet entre altres la reorientació de l'IRPF. és a dir que els ciutadans pagarien la renda que cobren sobretot les classes mitjanes i els empresaris individuals. Que pagarien més del que reben, per tant sortirien empobrides, i acabarien rebent l'efecte de la inflació, és a dir també sortiren perdent en aquest sentit. Sense garantir una sortida de la misèria dels grups més pobres de la societat.
Altres formes alternatives de finançament també tenen efectes negatius: com l'Emissió de més moneda, augmenta la inflació i el BCE és negaria de Ple. O reorientació del pressupostos els diners s'haurien d'obtenir d'altres partides pressupostaries.

Tercer: Dependentment de com és fes el finançament des incentivaria al individus a millorar la renda la pujada del tram de l'IRPF portés associat un cost què fes indesitjable a la persona millorar el seu nivell de renda.

Quart: Com a efecte dels 2 primers un reducció de l'estalvi de les famílies i per tant perjudicaria la inversió de les persones i empreses. Per tant o les empreses tindrien dificultats per invertir i les que no podessin captar estalvi de l'estranger no podrien fer ho, per tant, és generaria menys riquesa. O la riquesa generada acabaria anant cap a inversors forans.

Cinquè: A causa del punt anterior. La inversió privada i pública generen llocs de treball. L'efecte en el mercat de treball de l'increment del consum de les classes més baixes no té perquè significar un increment de la ocupació de fet podria arribar significar una destrucció d'ocupació dels empresaris individuals. Degut als costos acabin reduint plantilla o arribar a tancar el negoci.

sisè: L'efecte sobre els treballadors en la seva voluntat de millorar la seva situació. Anar fent amb una renda millorada artificialment, pot fer perdre els incentius per millorar dels assalarits, els beneficiats de la llei.

setè: El cost. 45 milions d'habitants a 5414,4€ per adult i 2707,2€ per menor pot arribar a ser de 220000 milions d'€ a grosso modo. Si el Finançament ha de recaure en l'IRPF recau en les espatlles de tots els habitants que cotitzen. Sumant el possible efecte crida en l'immigració, per anar a viure a un país on cobrés sols per estar-hi pot quedar una cadena d'increment constant de la població i el cost.

Finalment: La lletra petita: literalment "RB universal pagada a toda persona forma incondicional. Reemplazando a cualquier tipo de pensión pública de cantidad inferior (en caso de que la percepción sea más alta, la RB complementaria hasta llegar a la percepción anterior). 5414.4€ per adult i 2707,2€ per menor d'edat. Llegit o interpretant de manera textual. Els grups socials que reben altre tipus de subsidi, generalment els més desafavorits serien paradoxalment els perjudicats perquè no rebrien ajudes a la pràctica o rebrien a la pràctica una quantitat molt menor que un assalariat que rebria el subsidi "complet". Per tant rebrien tots els efectes negatius del increment dels preus: els jubilats, minusvàlids, becaris, aturats, etc.



El capitalisme és imperfecte. I dir què estàs en contra què la gent rebi rendes sols per viure en un lloc és complicat. Lo temptador és parar la mà i dir cobraré; 5000 Euros per no fer res i no aprofundir en les conseqüències. Però en general les iniciatives per igualar les rendes de les persones que en teoria les haurien d'igualar per dalt les han acabat igualant per sota i dubto què d'aplicar-se fos la millor solució. En tot cas després de analitzar els meus contres podeu valorar els Pros a www.xarxarendabasica.com. En tot cas mireu: Mireu, analitzeu, compareu i trieu.

* Sí posa laica en el pamflet.

10 comentaris:

Tresinores ha dit...

Quin desastre. O quin riure.

Però anem al principi de les coses i més enllà de propostes pamfletaries concretes. Els socialistes van defensar un model que s'ha demostrat erroni. Les propostes dels que ja es van equivocar les hem d'agafar com a mínim amb pinces i fer-ne el cas que pertoca.

Josep (sl) ha dit...

A veure conec alguns de la JSC i algunes coses que diuen i com pensen me causen un barreja a parts iguals de fascinació arqueològica i perplexitat. com el tríptic en sí, que compte frases i expressions què semblen sorgides del segle XIX.

Artur ha dit...

Josep,

El pamflet de les JSC és de llibre Guiness. No entenc com una renda és o deixa de ser laica.

Pel que fa a les propostes, tú les desmuntes amb lògica i no hi puc afegir res més.

Des del punt de vista més socio-econòmic diríem que quan la gent rep diners sense que existeixi una relació d'esforç per a aconseguir-los, la societat està abocada al fracàs.

Josep (sl) ha dit...

És una proposta populista i socialment atractiva. Queda molt bé, per desmentir la i defensar posicions contraries és impopular. Hi és necessari un anàlisi crític.

A mi també em va deixar astorat. Jo tampoc coneixia la laïcitat de les rendes.
Cal lògica i portar la proposta a futur cercant les reaccions en cadena que pot provocar cada efecte de la proposta. Per veure si serà positiva o negativa l'aplicació i em dona negativa i contraproduent.


No he analitzat els apartats més divertits, metafísics i parapsicològics del pamflet.
Com: protecció del grups d'alta vulnerabilitat (la lletra petita demostrava tot el contrari),
Enfortiment del poder de la societat civil, reforçament de la democràcia i la llibertat i augment del poder negociació en les relacions socials de producció.

Josep (sl) ha dit...

De fet com què no expresso dogmes si no opinions he adjuntat la web dels defensors de la proposta. el problema és què no domino el llenguatge html i no me'n surto a agregar l'enllaç.

Crec que seria més efectiva com a proposta un reducció del tipus de l'IRPF impostos perquè les classes mitjanes tinguessin més renda disponible. Però això requereix un altre article amb la seva argumentació i de forma directa no redueix la pobresa.

*MaRiA* ha dit...

Bfff... A mí em sona tot plegat a utòpic. Hi haurà molt bones intencions darrera de moltes ideologies (ara que, això de 'laica'...), però em recorda molt als famosos 400 euros de ZP (que, per cert, estan de camí, a menys que enganxin un tren fotut, com ho ha fet la publicació de les balances fiscals). S'hauria de tocar més de peus a terra, així es farien -o proposarien- accions viables per sortir del pou!

Segi ha dit...

No fa gaire vaig llegir: "En un govern d'esquerres, el conseller o ministre d'economia no solen ser tan d'esquerres com la resta del govern." I jo crec que és així, tot i que en Solbes i el Castells han de "tragar" forces coses, però en tot cas no són tan ximples com la resta del Govern. Amb això vull dir que aquest pamflet és populisme pur i dur. Que a la pràctica tenen clar que això portaria a la misèria el país, i que després sí, després seriem tots iguals, igual de pobres. El llibre és "Ets de dretes i no ho saps" de Josep Martí.

El Petit ha dit...

Increïble...volen eliminar el dret a treballar! Vaig publicar un post l'any passat al blog sobre aquesta renda bàsica ciutadana.

Josep (sl) ha dit...

*Maria, Segi, Petit.De fet el post l'he fet per oposar-me al populisme, que dóna vots però no és aplicable. I com què el populisme té un missatge que fa complicat oposar t'hi, perquè dir no, et fa penjar-te l'etiqueta què estàs en contra de la redistribució de la riquesa. Quan és tot el contrari i per això estic en contra.

Part de l'actuació de les administracions és la redistribució de la renda. Però aquesta redistribució no ha de perjudicar la creació de riquesa futura. I aquesta proposta ho faria.

Josep (sl) ha dit...

Segi: Et cito, "En un govern d'esquerres, el conseller o ministre d'economia no solen ser tan d'esquerres com la resta del govern."

És veritat però no en un govern d'esquerres. En tot govern. Generalment el titular d'economia sol ser el més pragmàtic en les seves actuacions.