dijous, 19 de juny de 2008

La fina línia Roja

La prima línia roja és un del efectes més de la manca d'estabilitat del govern i de la coexistència en aquest de projectes antagònics, des de els projectes nacionals d'ERC i PSC o la visió de les infraestructures del socis petits amb el gran, què tenen el govern de la Generalitat aturat i en by pass en espera de les pròximes eleccions.

Les declaracions recents d'Antoni Castells a l'Avui, en les quals posava en qüestió l’estabilitat del govern i es declarava contrari a prioritzar el poder, esdevenen dia a dia definitives tot l'allau de crítiques dels seus coreligionaris. Castells ja està pensant en un nou horitzó polític i per això és un dels polítics catalans clarament en ascens. Té el reconeixement alhora del PSC, de CiU i fins i tot del PP, i és el conseller més valorat pels agents socials. Precisament quan al govern tripartit li costa més acreditar solvència. I no ha pogut ocultar ni la seva grisor en el: Gestió, gestió, gestió i s'han repetit les grans crisis del tripartit 1, la Dragon Khan segueix sense aturar-se . Ni ha pogut mantenir les diverses tendències i diferències dintre del govern cohesionades. Junt el cost electoral pels socis petits devorats pel PSC i l'abstenció. I hi han veus també en el PSOE què criden a favor d'una sociovergència com Celestino Corbacho ministre de treball.

El últim congrés d'Esquerra ha dut a que el guanyador, amb el 63% del vots en contra sense una majoria còmoda hagi declarat als seus socis de govern que defensarà unes línies vermelles.
Aquestes línies vermelles són incomodes per al soci gran del govern PSC-PSOE. I que alhora si el PSC fes defensa d'aquestes posicions l'alienaria en el congrés del PSOE i encarà complicaria més la relació en el PSOE i la seva filial. Però en tot cas en diverses declaracions els membres del govern han anat en la línia de minimitzar les línies roges a simples simples declaracions d'intencions.
Perquè quina garantia de compliment tenen les "línies vermelles" el tripartit esta blindat i si Esquerra no té alternativa de restar al govern no pot i no vol trencar el pacte tripartit. Les línies roges per moltes que ni hagin són paper mullat.

Sociovengència de la que n'estic en contra perquè són projectes nacionalment i socialment divergents per no dir antagònics en massa temes per a què fos viable. El PSC la planteja com a manera per salvar els mobles.

Tenim una tradició de 5 anys de partits antagònics a la Generalitat i sols hem vist com aquestes estranyes combinacions no són res més què poc estables i projectes que no miren més enllà del dia a dia. I un canvi de sigles en el govern ara mateix no és més que més del que ja tenim.
Jo aposto per un govern què tingui clar el projecte de país i el model de societat què vol i que aquest estigui legitimat per la voluntat del poble sense ser fruit de corredisses en els passadissos.

2 comentaris:

Artur ha dit...

Tú ho dius: política per a salvar els mobles. Les rates salten del vaixell quan veuen que s'ha d'enfonsar. A tal fi, cerquen altres naus, com la convergent, per a salvar la pell. Ull viu: tots els rossegadors salten de l'embarcació, fins i tot els d'Economia i Finances. Que no ens enganyin....

Josep (sl) ha dit...

Crec que la famosa sociovergència de fet no interessa a ningú de CiU com esta plantejada ara. Amb un president del PSC i al revés tampoc els interessaria al PSC. Crec que sols convendria a alguns sectors pròxims a Puigcercós com a excusa per a un tripartit 3 com a mal menor i seguir (4?) anys més igual.