dijous, 5 de juny de 2008

Espanya escanya i creu que enganya.


Com ha estat enunciat en diversos mitjans com: l' Avui; en la seva edició de passat dimarts que el president espanyol, José Luis Rodríguez, incompliria el seu compromís de publicar les balances fiscals abans del 8 de juny d’enguany, a data d'avui estem a 6 de Juny i sí vol complir sols li queda demà. I si ho fa m'hauré de menjar aquest text amb patates. Rodríguez Zapatero s'havia compromès, amb grans paraules, al congrés però però si a part de paraules vol demostrar que té paraula, i que no seguirà incomplint per sistema com l'anterior legislatura ja fa tard.

Amb aquest incompliment, tant Rodríguez com el Ministre Solbes pretenen afeblir la posició negociadora catalana en el procés de negociació del nou sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya incomplint una llei orgànica Espanyola. Sorgida del parlament de Catalunya, modificada per les corts i aprovada pel poble de Catalunya en Referèndum.
El tema que ens importa que hauria d’estar enllestit, segons la llei orgànica de l’Estat coneguda com “Estatut d’Autonomia de Catalunya”, el dia 9 d’agost.

Rodríguez, amb aquesta nova ensarronada, i ja n'hi han moltes ens referma en la seva reputació d’home infame pels interessos catalans. Fet que ha quedat repetidament demostrat quan va prometre el traspàs de Rodalies RENFE davant l’audiència del Cercle d’Economia. No ens Fem il·lusions el president Rodríguez Zapatero no té cap intenció de traspassar RENFE i menys com a servei que funcioni eficientment amb uns recursos que permetin el seu manteniment com a xarxa eficaç i moderna, ni vol un aeroport del Prat que sigui més que una terminal de vols Barats per a Barajas, la T5. Òbviament, Rodríguez no vol acabar amb l’espoli fiscal.

Rodríguez Zapatero és president del Govern espanyol, representa el govern central de l’Estat i té plena vocació centralista de recuperar el poder cedit a les autonomies, i no només el PP la té, a diferència del què ens va fer creuré; quan és deia" que si guanyava Zapatero, guanyava Catalunya" també els socialistes i perquè no dir ho; la immensa majoria dels Espanyols. Quan Zapatero ens menteix com a cap de govern, Espanya ens menteix. Quan Rodríguez comet una nova ensarronada i una pressa de pèl per a Catalans, sobretot, però també per a Valencians, Balears i Aragonesos que suportem a les nostres esquenes el pes de la Espanya de las autonomias, fent evident l’obsolescència del projecte estatal espanyol. Solament crec el president Rodríguez Zapatero quan ens promet que Extremadura i Andalusia “sempre seran les primeres en els pressupostos, en les inversions i en el desenvolupament econòmic”.

Observant els “fets, no paraules” que hom pot esbrinar la validesa dels compromisos dels socialistes espanyols d'aquí i allà; toca i enfonsa, la “Catalunya optimista”. I encarà aquesta ens fa estar ferms. Montilla, davant els incompliments de Zapatero, escriu quatre ratlles en un article d' El País per, seguidament, tornar a la seva política de fets consumats: la submissió absoluta al socialisme espanyol i l’acceptació, com a inevitable la sodomització què aquesta comporta: Tant Nacional, com financerament. del robatori, dit espoli, del producte del treball dels catalans a mans de l’Estat espanyol. El PSC va acotant el cap amb un sonor: sí bwana! Quan el President ens imposa una hora més de castellà a l'escola i envaeix les competències pròpies, per altra esdevenen banda bel·ligerants quan ataquen la "crosta nacionalista" dels mitjans catalans què a més ells controlen amb mà de ferro.

En canvi en plaç final de 8 de juny. Els catalans no demavem res impossible; exigiem un acte de transparència; la publicació de les balances fiscals amb enfocament monetari i no com va dir en Manuel Pizarro amb les balances comercials. Per informar els ciutadans, mostrant amb fets la transparència de la realitat del sistema fiscal espanyol i per poder analitzar els resultats dels diferents models de finançament que tenim damunt la taula.

Si la Unió Europea i els Estats Units i el Canada usen el mètode de l’enfocament monetari per calcular els fluxos fiscals és lògic que l’Estat espanyol també l’utilitzi. Coneixent com coneixem els espanyols, ja sàbiem que estaven maquillant el nostre dèficit fiscal per disminuir-lo i que intentaven deslligar els resultats de les balances fiscals amb l'excusa de les necessitats de finançament de cada territori, però la nostra reivindicació era, tan sols, de saber la veritat per a començar a negociar. Ara sols ens queda pensar que la veritat és encarà pitjor del que pensàvem si ni tan sols han mostrat les dades maquillades.

Els catalans hem de tenir seny; però quan cal hem de mostrar geni, quan ens prenen el pèl. Si Espanya ens roba i ens enganya, nosaltres tenim el dret a respondre d’una manera proporcional: hem de fer un tancament de caixes, no seria el primer cop, i deixar de pagar impostos a l’Estat. Si Rodríguez i Solbes no rectifiquen, sols ens quedarà l’objecció fiscal total.

10 comentaris:

robsup2007 ha dit...

Hola Josep.
Un excel.lent article. Jo és que no sé... serà perque tendeixo a ser malpensat, però mai vaig creure en la publicació de les balances fiscals. Tal i com he exposat al meu blog, això suposaría deixar en evidència el per què dels problemes que patim. Es evident que mai han tingut la intenció de fer-ho. I si ho fan ja veuràs quina barreja de dades extranyes ens mostraràn per voler demostrar que "ens queixem de vici".
Primer va ser l'estatut, després rodalíes, el transvasament de l'ebre (el qual nomès sería una captació temporal tot i que s'han salvat per les pluges) i ara les balances fiscals... ¿Quína serà la següent? La llista de mentides i incompliments continuarà, no el dubtis pas...
El problema del 9 de març no va ser altre que la por al PP on tot el que havía succeit va quedar soterrat nomès per això: la por.
Tal i com dius, a mès, la més que probable no publicació de les balances fiscals es tracta sense dubte d'una predisposició clara a enfeblir la capacitat negociadora de Catalunya al nou model de finançament. Altre de les possibilitats també per no publicar-es pot ser l'aprofitar la situació de falta de consens existent per no fer-lo efectiu.
No els interessa ni els importa quina és la nostra situació d'asfixia econòmica que patim, de la mateixa manera que ens intenten també asfixiar culturalment (ara amb la tercera hora de castellà per posar un eixemple entre altres). És evident que per ells, les coses relatives al poder i identitat catalanes, quan pitjor, millor. De respecte res, mai l'han tingut. Ells tenen la seva idea i volen que sigui així, la resta no compta. Doncs arriba l'hora d'engegar la maquinària sobirananista ¿no creus?.
Jo recolzaría la teva idea d'objecció fiscal sense dubte i hauríem de fer que fos masiva, perque s'assebentessin de que ja n'hi ha prou, amb nosaltres no s'hi juga...
I mentres continui la desunió dels partits catalanistes (CDC i ERC) i es vulguin seguir mantenint pactes tripartits que no fan arribar enlloc (jo el primer sí, però el segon mai l'he defensat) les coses continuaràn igual. No hem d'anar contra ningú mia, sinò enf avor nostre i un front nacionalista (com ells diuen) o govern nacional (com nosaltres preferiríem dir) cal més que mai. A l'era pujolista no m'agradava gens, però ara, si es produeix un gir clar cap al sobiranisme, jo prefereixo que governi CiU, no el PSC. A Catalunya ha de governar un partit català, no espanyol, l'origen de tots els problemes venen d'aquí.
Un salut

Robert

robsup2007 ha dit...

Per cert, si vas al meu blog i busques uns posts més avall veuràs un article meu comentant l'entrevista a l'Alfons Lòpez Tena que em vas passar.
Un salut

Robert

Josep (sl) ha dit...

Gràcies ara ho consultaré. De fet jo esperava què en aquest cas no s'incompliria, encarà que no és diria tota la veritat, la presentació de les balances és un acte de transparència; consisteix a dir qui paga i qui rep no és una concessió ni una cessió a uns interessos catalans si no posar la realitat a coneixement de tothom, i en un estat democràtic com l'espanyol, amb mancances, no hi té lloc la opacitat informativa.

elracodemataro.blogspot.com ha dit...

La sol-lució no és deixar de pagar és la independència.

Fins aviat

David

Josep (sl) ha dit...

La independència és la única solució definitiva.

robsup2007 ha dit...

Hola.
Això és. No serem mai escoltats ni respectats i a mès es farà tot el possible per eliminar-nos del mapa mitjançant el forçament de l'assimilació.
O sigui que ara ja la gent es va assebentant del que passa:
L'única sol.lució viable i definitiva és la indeoendència, sinò, estem perduts.
Un salut

Robert

Segi ha dit...

Bones Josep, avui estic una mica girat, però que vols que et digui, penso que ja ens esta bé. Si després de totes les mentides que ens va colar el Zapatero la legislatura pasada, encara va i els catalans li fem guanyar les eleccions... Vaig sentir un comentarista, després de les eleccions, que deia: " als polítics se'ls hi ha de demanar responsabilitats, algun dia però, també se'ls hi haurà de demanar responsabilitats als votants

Josep (sl) ha dit...

Bones Segi, Aquest un element nou què m'ha agafat per sorpresa. Les ultimes eleccions són una prova de com a massa és poden emprendre accions que no entendríem racionalment a nivell individual. Com l'èxit del vot de la por per tapar una gestió desastrosa.

Si recordes Microeconomia en l'estudi de la utilitat ja és diu que les decisions grupals no són sovint les òptimes des de el punt de vista dels individus.

robsup2007 ha dit...

Però això és que crec que està massa clar. Havía una por enorme a que guanyès el PP. Aquesta circumstancia va fer que s'oblidessin, per desgràcia, altres questions elementals com són les mentides i incompliments de l'anterior legislatura. Ja veurem ai això passarà en aquesta també... vull ser optimista i pensar que no serà així.
De fet, penso que aquesta va ser la raó bàsica, alimentada molt, es clar, des dels mitjans de comunicació espanyolistes i prosocialistes (El Periòdico, ficant canya amb les seves enquestes misterioses i de dubtosa credibilitat des d'Andorra i La Vanguàrdia entre d'altres).
Però en fí, que hi han coses que no s'arriven a comprendre.
Un salut

Robert

Josep (sl) ha dit...

A mi em feia més por què el PSOE millores a Catalunya. Sorprenentment per l'abstenció causada en gran part pels desastres de la legislatura i encarà més com aquests no han comportat un cost electoral. Alhora me preocupava perquè com s'ha demostrat ha obert la veda als incompliments, ja què surten gratuïts. En certa manera com què ja veia a venir un victòria del PSOE després dels mals debats dels candidats del PP.