Plan E(stafa).

El plan E ja supera els 100 dies de gràcia i podem fer un balanç inicial. I aquest per desgràcia és desolador.

Cap de les 4 àrees de treball ha assolit els seus objectius: Famílies, empreses, ocupació i financeres. Hi una una cinquena àrea però seria injust que la critiques perquè és de objectius a llarg termini i no es veuran resultats en els cent dies de gràcia.

Financeres: Han consistit a incrementar el Fons de Garantia de dipòsit per imitació dels països de l'entorn. Va intranquil·litzar a la gent amb una dosí de fatxenderia innecessària sobre la fortalesa del sistema financer espanyol primer i als pocs dies començar a incrementar els fons de garantia de dipòsit, igualant i fins i tot superant els plans realitzats pels països Europeus. Ara s'ha vist amb la caiguda de CCMA que tal fortalesa no era tal.

A l'Agost CiU ja va demanar al Congreso què és realitzessin operacions de mercat monetari per capitalitzar els mercats financers. El executiu va aprovar a l'octubre injectar 100.000m€.
Doncs al Gener sols havien sortit a subhasta 10.000m€, i sent la primera subhasta un fiasco, i des de llavors les subhastes han anat amb comptagotes. Com pot ser?
Ja què el mercat monetari és el sistema més ràpid i eficaç en sistema financer occidental de drenar o injectar diners de sistema és ràpid i eficaç. Fins al punt que ni els neokeynessians neguen la importància de les operacions en el mercat monetari com les més àgils.

Plans d'ajut a les empreses: Els fons ICO per a ajudar les empreses amb crèdits tous han estat ineficaços el sistema és massa lent, burocràtic i encarcarat per ser eficaç. Què s'ha fet bé els fons ICO s'han ampliat per poder finançar les operacions de circulant i no solament les operacions inversió. Però el sistema no és prou agil per compensar el tancament de la aixeta per part dels bancs com denúncia la patronal.
Sumat a una total falta de flexibilitat que els sindicats havien acceptat per part dun Zapatero que ha decidit posar al davant la política social i la protecció social a combatre la crisi; ha dificultat la supervivència a moltes empreses.

Suport a les Famílies: És van fer plans i anunciar a Bombo i plateret, que les famílies que quedessin a l'atur podrien posposar entre altres el pagament de la hipoteca durant 2 anys. Els bancs no han aplicat la mesura i ni els bancs ni el públic sabia mesos després de l'entrada en vigor com és podia aplicar la mesura.

Foment de l'ocupació: Aquesta part és sens dubte la que menys m'agradava del pla i més dubtes em generava. Perquè per desgràcia no era segons el meu criteri una manera allargar artificialment la entrada a l'atur de treballadors dels sectors afectats pel desinflament de la bombolla immobiliària. Alhora aquest plans funcionaven amb el copagament per part dels ajuntaments i molts ajuntaments com el de Salou estan financerament amb l'aigua al coll.

Els diners haurien estat millor usats en comptes de en fer rases en agilitzar els punts de suport a les famílies i suport a les empreses.

Així doncs no considero positiu el plan E, a priori les actuacions semblaven correctes i en el bon sentit. Desgraciadament el problema ha estat d'eficàcia en la seva aplicació què ha estat inadequada i lenta. Pot ser els fruits acaben de veure's d'aquí uns mesos i he d'escriure rectificant el meu escrit. I tot que m'agradarà fer ho si es dona el cas. Per desgràcia no crec què això passi.