dimecres, 25 de juny del 2008

Un Bilingüisme Particular. Jo no soc del vostre món.


Recentment ha aparegut un manifest de 20 intel·lectuals, als quals em referiré a ells com a tals més enllà de la meva opinió sobre ells, què els deixa en la misèria intel·lectual què mereixerien en el món civilitzat què és troba al nord dels Pirineus, en defensa del Bilingüisme a la manera de les Espanyes. Bilingüisme ben entès com, més castellà i la desaparició dels total dels textos monolingües no castellans, però sols els de llengües "autonòmiques", substituir els textos escrits de la vida pública al castellà o en el seu defecte fer ho bilingüe amb la llengua autonòmica de torn. O què el castellà esdevingui llengua única de la administració. O la defensa que els pares puguin imposar als serveis educatius què eduquin als fills en castellà, com si ara no els eduquessin ni mínimament castellà.

Sorprèn què els insignes defensors de la riquesa del bilingüisme s'hagin posicionat contra la resposta popular contra Air Berlin a favor de la companyia aèria. Resulta un cas curiós si no paradigmàtic del defensors del bilingüisme constatar que són els mateixos personatges que solen omplir-se la boca, tot cantant les excel•lències del bilingüisme. Ho fan sempre sí, únicament en situacions en què el català o altra llengua no castellana ha arribat a assolir, una presència considerable.
Això activa a aquests intel·lectuals, suposats, defensors del bilingüisme s'activen i és mobilitzen en defensa del bilingüisme i contra la imposició. Què no s’activa mai en les situacions contràries, en què el castellà és abassegadorament dominant i tot existir una tímida presència del català, mai és mobilitzen en defensa del bilingüisme.
En canvi per ells és una estupidesa i digna de cavernícoles tribals mobilitzar-se perquè una companyia aèria usi la llengua pròpia del lloc on opera, Alhora què amb fúria protesten si l’administració s’adreça per defecte als ciutadans en català.

Veient aquest bilingüisme asimètric. No cal ser cap geni per veure que la seua defensa del bilingüisme és limita a què els bilingües siguem nosaltres sols. Mentre que defensen aferrissadament, el seu dubtós privilegi de ser exclusivament monolingües castellans, com a bons ciutadans del món i com a tals dubto que tinguin el més mínim coneixement d'altra llengua, o coneixedors sols en la intimitat de casa de "llengües autonòmiques".

Com ens prediquen als ciutadans amb tant fervor ens adonem què la seva estratègia de Màrqueting falla per el punt de predicar al públic equivocat.
Perquè, si tanmateix analitzem fredament, aplicant la seua pròpia propaganda defensora del bilingüisme resulta què els coneixedors, sense què calqui ser parlant habitual, del català, aranès, eusquera o gallec. Ja en som de bilingües. Per tant, perquè ja dominem força bé almenys dues llengües que tenen estatus oficial al nostre territori no éns tenen de predicar res què ja ho sabem. Per tant, l’esforç bilingüitzador s’hem de centrar i aquests demagogs l'haurien de centrar en aquelles altres persones que encara no estan capacitades per a gaudir dels avantatges del bilingüisme.
Aquestes persones són la part més desafavorida empobrida lingüísticament al dominar tan sols una llengua oficial de la nostra societat. Per tant aquests intel·lectualoides els haurien de predicar a aquestes persones que viuen sota un estat de monolingüisme asfixiant en què estan immerses. A accedir a la riquesa de les comunitat bilingües, que ells mateixos no es cansen de proclamar per als ja bilingües o trilingües en algun cas.
Així doncs per posar-ho fàcil a aquestes burdes caricatures de intel·lectual.
Parlem sempre en català! Amb tothom del nostre entorn! D’aquesta manera, si el nostre interlocutor és una d’aquestes persones que encara no han tingut accés al privilegiat estatus del bilingüe, estarem exercint plenament un acte de solidaritat, i l’estarem ajudant a progressar socialment. Encara que hi hagi persones que no hagin escoltat amb prou atenció el discurs dels defensors del bilingüisme, i encara no siguin conscients de tot el ventall de riquesa, obertura mental i tolerància diverses que s’estan deixant perdre per no ser defensors del Bilingüisme. Parlant en català, aranès, eusquera o gallec. Fent-los entendre, a poc a poc i sense presses quines són les grans avantatges del bilingüisme, ben entés. I si no us en sortiu els remeteu a la seu de Ciutadanos o UPYD més pròxima on els faran un croquís sobre el "bilingüismo" i els seus avantatges què prediquen als ja bilingües què no tenen la sort de ser monolingües, castellans, es clar.

18 comentaris:

L'ALMOGÀVER DE L'HAVANA ha dit...

Prou d'humil.liacions, independència ja. El país està a punt d'explotar, s'ha de fer una declaració d'independència a nivell internacional. El primer pas és acabara amb la lacra tripartit i fer un govern sobiranista.

Fins aviat

David.

Josep (sl) ha dit...

Aquesta és la única opció. Si no és pot viure amb Espanya t'has de plantejar viure sense Espanya. Aquest text reflexa les actituds cavernàries del neocolonialisme Espanyol.
Basat a atorgar el dret d'ignorar les realitats què no siguin purament mesetàries fomentant el seu desconeixement però mantenint i permetent la guettització lingüística dels castellano parlants.

Noctas ha dit...

Sigueu realistes i respecteu el sistema democràtic. Ultimes eleccions. Catalunya, és a dir, Ciu i Erc 13 diputadets i Espanya, és a dir Psoe i PP em sembla que 29 i potser em quedo curt. Per altra banda ¿vosaltres creieu que Ciu vol seriosament la independència? i Erc que ha fet president Montilla? Aquests tios volen una catalunya independent? auu va Juguen amb vosaltres i amb els vostres sentiments...a ells els interessa una sola coseta:El poder.

Josep (sl) ha dit...

No té res a veure amb el sistema democràtic el manifest demagògic d'uns suposats intel·lectuals què oculten com a defensa del bilingüisme a la existència d'un total preeminència del castellà sota l'aparença de defensa del drets d'una majoria silenciosa.

A veure les eleccions estatals no són cap indicatiu, com tampoc les altres, el últim cop què el PSOE a Catalunya va obtenir 25 escons va ser el 1982 i en les següents autonòmiques CiU va obtenir majoria absoluta. En cada elecció el suport varia no votes el mateix en les locals, autonòmiques o les generals.
El sentiment i la voluntat de avançar per la independència és sap obrint un procés i deixant votar a la gent.
CiU no es considerà segons els seus estatus independentista, però des de 1989 ha defensat el dret d'autodeterminació.

Tot i així la recent enquesta de la UOC sobre usos lingüístics i identificació nacional oferia a correlacionant els votants en un hipotètic referèndum amb la seva identificació electoral als votants de CiU un 75% pel sí.
I el sí en un referèndum d'autodeterminació general una forquilla entre el 52%-62% a favor. I una acceptació de l'independència per part del 36% de la població catalana (més enllà de la seva identificació)que concorda amb la tendència què és veu en en les enquestes al respecte de la UAB o el propi Periodico, gens sospitós de independentista, situa l'independentisme en el 43%.

Josep (sl) ha dit...

Noctas, a Catalunya des de fa uns 10 anys a grosso modo de fet des de l'entrada a Unió Europea i accelerat per l'€uro és trenca l'acord tàcit Catalunya-Espanya. Subordinació política a canvi de protecció comercial. A més el mercat obert fa sentir fins a quin punt el dèficit fiscal i la manca d'inversió pública és negatiu competitivament per tots els habitants què viuen a Catalunya (catalans o no). La virulència des de les espanyes a qualsevol increment de l'autogovern o de millora de la situació cultural i fiscal de Catalunya topa amb grans resistències i oposicions què freguen la xenofòbia. Sent els intents abortats d'OPA de Gas natural, la adjudicació de la Tsud del Prat o de l'estatut són un exemple recent.

L'ALMOGÀVER DE L'HAVANA ha dit...

Noctas si es fa una declaració d'independència del parlament català a nivell internacional, Espanya tindrà un seriós problema.
Per part de CDC et puc assegurar que majoritariament sí es vol l'estat própi, ara toca a ERC que s'anadoni que donar suport al PSC és un pecat d'estat.

Fins aviat

David

Josep (sl) ha dit...

Costa molt entendré què ERC vagi a un acte en suport de l'estatut i Governi amb el PSC.

Sinblancaporelmundo ha dit...

Germans Espanyols, qui ha dit que tots els catalans són naZionalistes? Escolteu els suaus murmuris dels claxons, dels petards i dels coets. Les meues condolences a Puchero-cós i a Urkullu... pobrecitos!

Josep (sl) ha dit...

llavors t'has equivocat de blog. hauries d'anar al Blog d'algú d'ERC. Espanya ha jugat bé però a mi m'és indiferent el què fa.

GukGeuk ha dit...

Doncs al pais basc els gols els celebren al revés haha, però no ha pogut ser. Això si, des del cuartel d'Intxaurrondo fotian petardos quan marcava espanya, per això de no voler provocar ningú..

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Josep, sempre reivindiquen el bilingüisme, els que son monolingues, es a dir els castellans que no volen aprendre català i reivindiquen llavors el bilingüisme, sense cap intenció de parlar-lo mai.
Enfí ja es hora de deixar de ser sempre nosaltres els que canviem automàticament de llengua.
I lo del futbol, a mi Espanya em deixa indiferent, però tinc que reconèixer que la selecció espanyola en aquest campionat es la que ha desenvolupat millor futbol, per tant es mereixia arribar a la final. A partit d’aquí cadascú mostra les seves simpaties per qui vulgui, a mi hem queien més simpàtics els russos, però els espanyols se’ls van menjar.

Artur ha dit...

El monolingüisme té un problema: a part de no voler ni "olorar" el català, per aversió endèmica, la capacitat d'aprenentatge d'altres llengües disminueix. Només cal veure els britànics.

Darrera de totes les campanyes, inclosa la de Joan Ferran i els socialistes catalans, és "diluir" el català. També, no cal dir-ho, alguns escalfen l'ambient amb "manifiestos".

GukGeuk ha dit...

"Fent-los entendre, a poc a poc i sense presses quines són les grans avantatges del bilingüisme, ben entés."

Ai Josep, quant ens assemblem en algunes coses (cine, música) i què poc en unes altres! aquests no és que no ho entenguin, és que no ho volen entendre i, per tant, deixar-nos temps en explicar-los-hi(crec que ja domino els febles!) coses, és inútil. Al País Basc, els únics bilingües de debó som els euskaldunes. La resta, són gent que ha de ser respectada per haver triat l'idioma lliurement. Nosaltres, bé, el castelà l'hem aprés perquè van ser molt amables de fer-nos aprendre'l de petits sense cap obligació més que estar dins de la legalitat.

Josep (sl) ha dit...

Quim: Crec què els defensors del "bilingüisme" són vulgars aprenents de Goebels. Com he dit en un altre lloc:
Els intel·lectualoides del manifest en favor del castellà i l'Espanyolisme al que ells anomenen bilingüismo. És dir fan una Barreja de dades correctes però cuinades de manera que és doni conclusions falses i obviar proves del contrari i quedar te sols les que diuen que tens raó amb altres directament falses. 100% Goebbels.

Artur: Els espanyols "Som" dintre la Unió Europea després dels Hongaresos els què menys idiomes dominem amb un 36% de domini de l'anglès. Com deia Machado "España odia lo que ignora". Els unionistes catalans són en aquest tema víctimes del més cruel síndrome d'Estocolm.

Guzkeuk: el sentit del text era irònic: 1 denunciar la manipulació i la mentida i 2 Girar el manifest dient que qui se'l ha d'aplicar són els defensors del bilingüisme. En això coincidim, fora tindrem tot el temps per fer lis entendré. Dins no hi ha manera perquè a España com he dit a l'Artur "odia el que ignora". I tot el què fan pensen què esta bé des de una òptica espanyola.

Miquel Saumell ha dit...

El tema és molt senzill. A banda d'altres idiomes estrangers com l’anglès, aquí hi ha dos tipus de gent: els “bilingües” (jo mateix) i els "bilingüistes monolingües", que prediquen el bilingüisme per a tothom menys per a ells. De moment estan guanyant ells, i ho fan per golejada.

Josep (sl) ha dit...

Tinc la mateixa sensació que tu. Per com s'estan ajuntant el silencis al manifest i les crítiques de l'UAB a què els professors coneguin el català, dient què costarà aconseguir professors de fora. Quan sabem que un dels defectes de la universitat què tenim és l'endogàmia.

Guillem Casas ha dit...

Per una simple raó cultural i de tenir més coneixement el bilingüisme és importantíssim. Podem entrar en tems d'identitat o d'altres coses però el què mai entendran molts espanyols és que tenir més llengües en el nostre haver, siguin les que siguin, és millor per a la nostra persona. Jo continuaré parlant català quan em surti d'allà on tots sabem, així que ja es poden esforçar en fotre'ns que a mi ningú em fa callar.

Josep (sl) ha dit...

És què encarà faltaria, cornuts i a pagar el beure.